A continuació les diferents dissertacions fetes per cada persona del grup:
Sentiments... Tots van lligats.
La Timidesa segons la definició d’un diccionari, es aquell sentiment poc animós, no gens agosarat, com per una manca de confiança en si mateix.
En canvi jo de la Timidesa en diria, aquella “cabrona” parlant clar i català que t’impedeix de moltes accions... Per mi, és el sentiment que sempre t’acompanya però que surt o actua quan menys el necessites.
En part és necessària, perquè una persona sense Timidesa ja se la considera com a una persona vulgar, sense preocupacions... i sempre va bé tenir part de Timidesa ja que et fa vigilar més, fixar-te més en l’entorn i descobrir..
Però continuo pensant en que la Timidesa, és un sentiment per part meva mal mirat. No em cau bé, ja que ella ha actuat en moments innecessaris com per exemple, quan estava coneixent noies i per culpa seva he fracassat molts cops, en moments que no coneixia a ningú i m’impedia relacionar-me tant com jo volia... i d’altres, però la qüestió està en que sempre ma jugat males passades.
Ella m’impedeix tenir una confiança constant amb mi mateix, em crea barreres o em fa actuar de maneres completament diferents a les que voldria en realitat, em crea suors i em puja els colors, en alguns moments em fa sentir distant, em fa sentir inferior, ja que ella repercuteix, perjudica també, en la confiança que admets amb tu mateix...
Segons el diccionari ens diu, que la Confiança és aquell sentiment, aquella seguretat d’aquell qui compta amb el caràcter, la capacitat, la bona fe, la discreció d’algú.
Jo la Confiança tampoc la tinc molt ben mirada ja que a causa d’ella molts hem arribat a patir molt. La Confiança la considero necessària per poder-te mostrar i acceptar tal i com tu ets, crec jo que és imprescindible, però és la culpable d’empolsir, d’encegar els nostres ulls, és culpable de fer-nos creure, de fer-nos donar-ho tot per algú, quan realment aquell algú no ho mereix. La Confiança si va per bon camí et pot arribar a fer sentir emocions, d’altres sentiments com ara, la Felicitat, el Riure, la Sorpresa, l’Admiració, l’Alegria...
Però si va per mal camí, tot et porta a sentir, el Patiment, la Decepció, el Plor...
Amb tot això vull donar a veure, donar a entendre, que tot sentiment el notem, el sentim a causa de que un altre l’hi ha donat pas.
I perquè m’he decantat en aquests dos bàsicament?
Pel simple fet que aquests han estat i son els sentiments que més he estat investigant en el dia a dia, que més he anat mullant els llavis, i sobretot que més m’han fet explorar i desenvolupar d’altres sentiments. Ells m’han dut al Patiment o a l’Angoixa o bé el Disgust i la Decepció però rere aquests he descobert la Sorpresa, i gracies a ella he arribat a l’Amistat i ella s’ha encarregat de enviar-me a la gran Felicitat i el Desig...
I el Desig....? avera si s’espavila a dur-me l’Amor.
Pol
-------------------------------------------------------------------------------------
El motiu de l’existència?
Des de que el temps és temps, tant homes i dones , nens i nenes ,ens preguntem el motiu de la nostra existència. Ens fem preguntes com : perquè vivim per acabar morint? o que hi ha després d’aquesta vida?
Una vida que per a molts sembla un pel curta, per altres troben que viure 80 anys és més que suficient. La qüestió és que tant els valents com els covards, com els creients i els no creients, a tots sens ha fet l’estomac petit al pensar-ho en algun moment ,i es que, per molt que després pugues haver-hi una altre vida com molts creuen, casi ningú la vol deixar, ni tard ni d’hora, perquè deixis quan deixis de respirar, per moltes coses que hagis viscut sempre queda alguna que t’agradaria fer, però ja serà tard. Per això quan estem presents en un funeral i veus el difunt dins del taüt et preguntes : que li faltaria per viure? Ara estarà en un lloc millor que aquesta vida?, en resum, preguntes sense una resposta clara i conforma per a tothom
En conclusió, podem dir que no sabem una veritat clara al cent per cent , doncs pel que sembla últimament no ha tornat ningú per explicar-nos que hi ha desprès de la vida ni per que la acabem deixant... però tot i això crec, que potser vivim per crear un món millor que gaudiran les noves generacions a les que donarem pas al morir .
Àlex
-------------------------------------------------------------------------------------
Casualitat o destí
Existeix realment el destí o només es una farsa creada per l’home?
Es pot evitar la casualitat ?
Primer de tot definirem els dos conceptes :
Casualitat: combinació de circumstàncies que no es poden preveure i que són inesperades, atzar. Destí:conjunt d’esdeveniments que t’han de passar en el futur i que no es poden canviar de cap manera.
Al llarg del temps, la gent s’ha anat auto qüestionant si el que li passava era cosa del destí o de la casualitat. Però ja des de fa molt de temps la gent estava convençuda en una cosa o en una altre per exemple: els escèptics de Pirrón creuen que tot és per casualitat, en canvi els religiosos creuen que tot es cosa del destí ja que per exemple durant el segle XVII els monarques creien que havien estat escollits per déu per tenir aquest càrrec.
Però realment ja tenim tota la nostra vida escrita? i el que creiem que estem fent en aquest mateix moment, no es res més que una frase del nostre llibre? o realment les accions de la nostra vida són coses de l’atzar i passen perquè sí? o és un conjunt de les totes dues?és a dir, tenim un destí i que a partir de les nostres casualitats el podem canviar. O que el nostre destí no és res més que les nostres casualitats; i si realment existeix el destí, quin sentit hi haurà de que Déu ens jutgi; si es ell mateix el que ha decidit el nostre destí.
En tot cas, crec que el destí se’l busca un mateix decidint-lo cada dia: com va dir Arthur Schopenhaue (filòsof alemany) “ el destí és una baralla de cartes, però nosaltres som els qui les juguem”
Cada persona és lliure d’escollir en el que creu i en el que deixa de creure. Però sempre tant si creiem em la casualitat o el destí intentarem construir-nos la nostre vida dia a dia amb les nostres accions.
Eric
-------------------------------------------------------------------------------------
La sabiduria
Anant al punt directament , la sabiduria es el que veritablament ningú ens pot pendre, i en canvi si que en podem aprendre.
La sabiduria la podem robar a tot arreu, a casa, en els pares, els familiars; al carrer, en els amics, els coenguts i desconeguts; al cole, dels companys i profes; o de nosaltres mateixos.
La sabiduria ve del saber, i per saber has d’aprendre, i en el fons pots aprendre de tot, desde miran la tele fins a llegint llibres, passant pel cole, carrer,... com he dit abans.
La sabiduria d’aveguades esta just al teu davant tant clara com l’aigua, pero d’altres et pot costar molt trobarla i la has de buscar entre linies, d’aveguades et costa, daveguades no les trobes, i d’aveguades no la busques. Pero en el fons hi es, nomes es tracta de tu, si realment la vols saber, o la necesites, algunes veguades es massa tard quan t’enadones que la nececitaves , pero llavors pot se massa tard i ja no ser-hi.
Pero tard o d’hora s’hauria d’arribar a la conclusio que la sabiduria ens ajuda endavant, ens guia i ens ajuda a jutjar, a viure i sobreviure. La sabiduria es una arma molt poderosa que ens ha estat ensenyat de generacio en generacio, i s’ha anat alimentant i millorant fins arribar on som ara.
I s’espera de nosaltres que també contribuïm en millorar i ampliar la sabiduria. Per fer del mon un lloc millor que ahir.
David
